Com valorar l’amortització dels projectes d’enginyeria

Un dels principals handicaps dels projectes d’enginyeria per a les empreses industrials és la valoració de l’amortització.

Durant els últims anys, moltes empreses intenten amortitzar els projectes d’enginyeria i automatització industrial en un termini inferior al que es plantejava abans del 2008, amb l’inici de la crisi. Com a mitjana, tenint en compte que hi ha diferències entre empreses i sectors, ara s’intenta amortitzar el projecte en dos anys, en comptes dels cinc anteriors.

Però no és només la reducció del temps d’amortització que s’ha vist afectada, sinó l’abast del projecte en si. Els projectes es redueixen, és a dir, no s’implementen totes les possibilitats i/o funcionalitats, sinó que s’acaba acceptant un 20%-40% del total del que es podria arribar a fer.

Tot i que d’entrada pot semblar lògic reduir el termini d’amortització i l’abast, en realitat aquestes condicions afecten negativament els resultats.

Però, què cal tenir en compte per valorar adequadament un projecte d’automatització industrial i millora de la qualitat?

1. El creixement previst, la previsió de clients i les tendències del mercat. Sempre que sigui possible, cal implicar els departaments corresponents per planificar el projecte no només amb les necessitats actuals o a curt termini, sinó amb les previsions a mig, i fins i tot a llarg. Si al cap d’un temps hi ha creixement o canvis no previstos, s’ha de “completar” amb parts del projecte inicial que es van descartar, la qual cosa resulta més cara, menys rendible, o fins i tot no resulta possible. Per tant, l’amortització inicial que l’empresa planteja no és real, perquè no s’acostuma a mantenir l’import en el temps. Davant dels canvis, sovint hi ha la possibilitat de reorientar el projecte i adaptar la maquinària, però això té un cost extra no previst a la planificació inicial.
2. La millora de la qualitat. Sovint costa més de valorar, ja que és més difícil de quantificar. Tot i així, la millora de la qualitat es tradueix en un millor rendiment de la producció (menys errors, menys producció malbaratada, menys temps en solucionar problemes…) i en una optimització del flux de clients (no perdem clients per problemes amb la producció, i podem accedir a nous clients que demanin estàndards de qualitat més elevats).
3. L’impacte sobre el personal. A més de la reducció de costos en sous i llocs de treball, es redueixen els errors humans i es flexibilitza la producció, i per tant els torns si s’escau. També té un impacte positiu en la productivitat, en facilitar les condicions de treball.
4. La reducció de costos, com per exemple els subministraments i l’energia, o les despeses de manteniment regulars o puntuals. En aquest sentit, l’automatització permet dur a terme un manteniment predictiu, que es tradueix en una rendibilitat més elevada.
5. El càlcul de l’amortització. Una forma molt més acurada de calcular la rendibilitat i l’amortització és fer-ho amb unitats productives, en comptes de l’import econòmic. És a dir, el nombre d’unitats que podem produir de forma més ràpida i optimitzada, i que ens permeten amortitzar el projecte abans.
6. El finançament del projecte. En el cas que el financem amb una entitat bancària, ens genera caixa durant el temps que l’estem amortitzant.

Un altre punt a valorar és el fet que la millora contínua hauria de ser un objectiu constant, ja que és fonamental per a la supervivència, competitivitat i creixement de les empreses.

En resum, l’amortització té implicacions tant directes com indirectes en la producció que s’han de valorar de forma global. A banda, cal planificar el projecte amb detall i tenint en compte les previsions, com a mínim, a mig termini.